El que necessitem és celebrar SANT JORDI!

El dia de Sant Jordi no tracta de regalar una rosa amb la bandera del cacic nacionalista d'avantguarda, ni tampoc un llibre escrit per adlàters bavosos de la xarxa clientelar ad hoc. És molt més: tant la mort al 23 d'abril de 303 de Sant Jordi, un militar romà de Capadòcia convertit al cristianisme, que va morir com a màrtir, com la mort o enterrament d'en Cervantes (1616), Shakespeare (1616), i Josep Pla (1981), representen un homenatge al coratge, i al virtuosisme.

Com a contrast al que aquest homenatge caracteritza, vull aprofitar per denunciar la subvenció a la mediocritat, a l'endoll, a l'inútil, al groller, a la servitud, a la podridura intel·lectual, i a qualsevol altra forma de misèria moral i llepaculitat cap al poder del senyor feudal de torn. Durant els temps d'abundància es van alimentar estructures chupòpteres, metàstasi draconiana dels capitosts que creixen injectant odi, i apropiant-se de símbols, prevaricant des de les institucions. I per odiar no es precisa ni coratge, ni virtuosisme: qualsevol imbècil amb bandera i llorers pot assenyalar a un enemic, marcar-lo com a diferent fins a fer-lo inhumà, i així despullar-lo de qualsevol dret que no passi per sotmetre's incondicionalment a la bretolitat imperant.

De lo d'abans, reivindico, des de la legalitat, el no tolerar comportaments miserables, usant enginy i sarcasme ad nauseam per ridiculitzar, a manera de vòmit contraocular, fins a evidenciar la misèria multidisciplinar de covards i xenòfobs, que usen el victimisme per esclafar i subjugar als considerats com inferiors, fruit de l'odi i complex, incubat durant dècades (#valors).

R. Gaab