El que necessitem és LA INDEPENDÈNCIA!

Per defensar la independència, en aquest post no faré servir l'argumentari mentider, retrògrad, hipòcrita, i xenòfob dels nacionalismes més repugnants i miserables, com pugui ser, en la meva opinió, el cas del nacionalisme català. Em limitaré a expressar el plantejament de la situació des de la meva òptica.

Començant per no enganyar al personal, i en contraposició a l'argument fal·laç del "dret a decirdir" (escissió unilateral d'una regió corresponent a on viu una part dels ciutadans d'un estat), vull recordar que és el conjunt de la gent que conforma un estat el que té legitimitat sobre les decisions d'ampliació o fragmentació del mateix. És a dir, els intents d'escissió, tant per la força, com per processos "pacífics", basats en agitprop per part del poder local ad hoc, no deixen de ser actes de deslleialtat envers la resta de conciutadans que no comparteixin tal postura, siguin o no a la regió on s'iniciï el conflicte. Sigui clar doncs, que no faré servir aquest camí per defensar la independència.

A l'apartat de motivacions, el que considero essencial per deixar de compartir projectes amb conciutadans és que, sense motiu racional aparent, es professi odi explícit i irrecuperable. Dona lo mateix que sigui per mentides cuinades al segle XIX, per manipulacions històriques, per complexes d'inferioritat, per tapar corrupció, per augmentar el poder de la casta local, o per qualsevol altra cosa: tan senzill com que és absurd que veïns comparteixin projects si un grup d'ells incita a l'odi, provocant situacions de risc de ser traïts, des de la deslleialtat constant i manifesta.

Per la proposta de secessió a presentar al conjunt de l'estat, lo primer que faria seria determinar l'àrea o regió del territori de l'estat que seria subjecte de discussió. Donat que l'agitació i l'"enverinament" sol ser rel·lacionat amb àrees d'influència política local, es pot esperar que la delimitació vingui, total o parcialment, de l'àrea "enverinada" amb agitprop, induït pel govern que administra la regió. D'aquí, es pot determinar la geometria de la problemàtica, si es dona per ciutats, grups de ciutats, o si la discrepància està atomitzada. Al cas d'acceptar-se per part del conjunt de l'estat, es podrà votar la configuració de l'escissió, si és per municipi, ciutat, província, o regió, i també, com a pas següent, es podria consultar a la gent sobre l'execució o no de la mateixa. També està la possibilitat de que el conjut de l'estat consideri tal postura inadmissible, i faci efectives les directrius necessàries per mantenir la cohesió. En qualsevol dels supòsits, i abans d'optar a cap escissió, en la meva opinió, els responsables haurien de ser jutjats per traició e incitació a l'odi: tant els responsables polítics, com els responsables del poder econòmic còmplices de la conspiració en qüestió.

En cas de sortir aprovada la secessió, i com a epitafi per la regió escindida, em semblaria lògic afegir a la modificació de la carta magna de l'estat que per la regió i els respectius ciutadans, a part  de la nova configuració geogràfica i política, el esmentar explícitament el motiu de l'escissió: traició i desafecte després de contaminació amb odi, fruit de la misèria moral d'uns pocavergonyes.

R. Gaab