El que necessitem és INTEGRISME RELIGIÓS!

Cansat de la insubstancialitat de la seva existència? ¿Sent que la seva vida és mediocre, egoista, i que al capdavall, és vostè redundant? Sàpiga que no es troba pas sol: això pot acabar unint-se a alguna cosa més gran: de la mateixa manera que el relativisme total permet la immoralitat i l'aberració, l'integrisme religiós li assegura punts d'ancoratge, i múltiples ressorts de seguretat psicològica, objectivament beneficiosos per tothom. No permeti caure en l'egoisme de posar-se a vostè mateix per davant de l'espècie, esclau de l'individualisme narcisista, amb pensaments perillosos com «el meu cos és meu», «les normes són repressives», clarament intoxicacions per part d'enfocaments en confrontació amb la intel·ligència col·lectiva, que portarien a la nostra espècie cap a la destrucció per contraposar objectius egoistes, contra el que representa el bé comú i els objectius a llarg termini. I amb el llarg termini com a premissa, l'integrisme religiós es pot plantejar com una via vàlida per a un marc de convivència estable.

Quan escolteu desinformacions als mitjans de comunicació sobre que la religió és la font de moviments violents, pregunteu-vos: ¿al conflicte en qüestió, qui va llençar la primera pedra? ¿No és la causa la desgràcia i la injustícia de societats fragmentades?. Per descomptat, cap violència és desitjable, i no s'entengui això com una excusa, simplement, s'ha de comprendre la ràbia de qui es veu agredit. L'integrisme religiós no ha de ser violent, ni incitar a la violència. En absolut, de fet és una font natural de pau i amor, tant com per donar un cop de mà per veure la llum a qui no vegin el camí, amb tanta ajuda com sigui necessari, tot i que de vegades es peca d'agressiu, sense arribar a la violència. Les protestes massives al carrer serien un exemple de protesta pacífica, com les que s'han donat en països europeus, reivindicant el fonamentalisme religiós, com a font de pau i concòrdia, encara quan fossin titllats de violents, per l'interès de culpar gent fonamentalment piadosa i amb interès genuí en el millor per tota l'espècie, esforçant-se a fer veure als infidels la veritat del seu enfocament a la resta que encara no ha arribat a aquest nivell de comprensió i sensibilitat.

Com a conclusió, es pot veure a l'integrisme religiós com la fi de la demagògia, dels bàndols polítics, dels sistemes econòmics, sent el camí cap a construir un benestar comú, servint a la nostra espècie, des de la fe i la bondat.

 R. Gaab