Per molt que hi hagi altres llengües oficials, fins i tot més parlades
que la nostra, la nostra és la llengua pròpia de la terra on vivim. Si
la fem servir sempre, cada vegada ens sentirem més còmodes. Això té a
veure amb la llibertat, la història, i el nexe sentimental amb la terra.
Si on vivim n'hi ha més d'una llengua oficial per motius històrics, cal
anar amb compte i evitar la resta, donat que parlar amb una altra llengua a
colons arribats d'altres parts seria discriminatori: parlant sempre en
la nostra llengua els estem fent un favor, ja que no fent-ho, estaríem
fomentant la seva, no permetent que gaudeixin de la nostra llengua.
Bàsicament, és una qüestió de respecte, ells mereixen aprendre i gaudir
igual que nosaltres de la nostra llengua, és el mínim que podem fer.
D'aquí que resulti natural que tant en tots els àmbits de
l'administració, educació inclosa, imposem la nostra llengua com a
vehicular, per lògica, en ser la llengua de la nostra terra, ja que si
l'objectiu fos que ho entengués tot el planeta, el posaríem en anglès.
Una mica de sentit comú: hem de ser pràctics, evitant demagògies i
enveges, ni d'un més que un altre, es tracta de triar el que més convé,
d'acord amb el context, valors,
i respecte a la tradició de la terra, o en cas contrari seria un
genocidi ètnic en permetre una amalgama heterogènia de llengües
oficials.
Dins del tècnic, cal tenir en compte que les llengües són eines de
comunicació, i que cap llengua és dolenta per si mateixa, per la qual
cosa, no és una falta d'educació usar la nostra llengua amb altres
persones, tot i que nosaltres els parlem en la nostra llengua i ens
responguin en la seva, així ajudem a fer que es vagin acostumant i
acabin parlant la nostra llengua, pel seu propi bé.
No es pot obviar, a més, que cada vegada que fem servir una altra
llengua oficial diferent, perdem l'oportunitat d'utilitzar la nostra, i
per tant, d'augmentar el seu ús, pel que mantindrem la salut de la
nostra llengua, evitant que sigui exterminada per les llengües
competidores. És com una planta, cal cuidar-la, perquè no es contamini i
intoxiqui, i que sobrevisqui en competència amb altres, que fins i tot
sense mala fe, podrien suposar l'extinció dels nostres sentiments.
R. Gaab
Una llengua no s'aguanta només per la "militància" d'un grup de parlants, ha de tenir presència arreu de la societat en forma de pel·lícules, llibres, diaris, revistes, televisió, ràdio, videojocs, etc... si en tot això la presència del català és minoritària, l'ús del català dels no militants se'n recentirà, que és el que ja passa actualment.
ReplyDeleteLo grave no es que desaparezca una lengua (el catalán o la que sea), sino que desaparezcan los DERECHOS LINGÜÍSTICOS de las personas. Y eso ya lleva tiempo pasando en Cataluña, bajo el peso de las imposiciones de la Generalidad, del multado de rótulos y de la inmersión en las escuelas, principalmente. Medidas todas ellas que, lejos de proteger una lengua (el catalán ni siquiera figura en el Atlas UNESCO de las lenguas del mundo en peligro, en ninguna de sus cinco categorías de gravedad), lo que en realidad pretende es erradicar el español de la vida pública para romper todo lazo cultural y emocional con el resto de España, e implantar un monolingüismo en catalán que respalde las tesis identitarias del nacionalismo.
DeleteAl mes pur estil Fetxiste, les llengues s'aprenen per collons, despres demanen respecte i que tothom parli b de nosaltres, no teniu remei
ReplyDeleteLa realitat és aquesta, tot i que molesti: http://www.naciodigital.cat/noticia/55860/espana/servir/hasta/morir/al/facebook adoctrinament
ReplyDelete